Logopèdia miofuncional

En l’edat escolar és on es fan més evidents els signes d’alerta de dificultats en el llenguatge, la parla, la pronunciació de les paraules, la lectura, l’escriptura, la percepció, l’atenció, el desenvolupament neurosensoriomotriu, etc.

També és l’edat on es detecta un alt percentatge logopedia clínica i escolar de nens amb alteracions en les funcions del sistema estomatognàtic orofacial com la respiració, la succió, la deglució, la mastegació, que es desencadenen per múltiples factors, que repercuteixen directament en la cadena postural i sobretot en el seu rendiment acadèmic.

Els nens que presenten alteracions en la funció respiratòria presenten faccions adenoides, a més de símptomes de cansament i fatiga, sobretot en les activitats que requereixen esforç físic, somnolència diürna, manca d´atenció i concentració a l´aula. Però també tot al contrari, hi ha nens que es poden mostrar molt irritables, hiperactius, impulsius. De vegades se’ls confon el diagnòstic ja que poden semblar nens amb trastorn d’hiperactivitat (TDH) o dèficit d´atenció (TDHA). Però sigui com sigui, aquesta patologia repercuteix directament en una disminució del rendiment escolar.

També són freqüents els trastorns de la veu i del llenguatge tant oral com escrit, timbre de veu i dislàlies de compensació, els quals comporten unes alteracions en la pronúncia de determinats fonemes que repercuteixen en l’expressió oral i conseqüentment en l´expressió escrita.

Cal tenir present que amb una respiració oral no es produeix l’escalfament, humificació ni filtració d’aire quan s’inspira. El procés d´intercanvi d’oxigen i diòxid de carboni quan inspirem i expirem arriba a la sang en deficients condicions i això repercuteix directament en l’estat físic i anímic de la persona.

Quin paper té la teràpia miofuncional?

La Terapia Miofuncional és l’encarregada d’establir l’equilibri entre les diferents funcions del sistema estomatognàtic: la succió, la deglució, la masticació, la fonació, la respiració i l’articulació. Totes aquestes funcions van lligades a la postura del nen, la seva actitud i el seu cos.

Com a resposta a un mal funcionament del sistema podem trobar alteracions dentals i òssies en forma, densitat, posició, etc.

El Logopeda integrat en l’equip multidisciplinari és el professional que treballarà aquests aspectes i ho farà d’una forma global, tenint en compte tant la postura del nen com les seves emocions.

Es farà reeducació logopèdica a partir dels 4 anys treballant en cada nen el que necessiti de forma individual i treballant conjuntament amb els altres professionals que requereixi segons les seves característiques: exploració i programació de les sessions conjuntament amb l’Odontòleg, l’Ortodoncista i l’Osteòpata.

  • Sovint està amb la boca oberta.

  • Quan dorm, ronca o està amb la boca oberta.

  • Mostra irritacions labials.

  • Baveja

  • Es succiona el dit, el xumet o altres objectes.

  • Prefereix una alimentació tova.

  • Mastega amb la boca oberta.

  • Li costa empassar-se el menjar..

  • Sol tenir “ulleres” i mirada trista.

  • Mostra dificultats per expressar-se oralment.

  • Es sol quedar afònic.

  • Li costa pronunciar alguns sons en determinades paraules.

  • Té dificultats per adquirir l’aprenentatge de la lectura i l’escriptura.

  • A l’escola es distreu amb facilitat..

Tractaments en logopèdia
  • Disàrtries o anàrtries i trastorns adquirits de la parla d’origen neurològic.

  • Disglòssies i alteracions orgàniques orofacials que afecten l’articulació i la respiració.

  • Fissures palatines.

  • Post operats de frenet lingual.

  • Dislàlies o dèficits aïllats funcionals fonètics.

  • Disfonies funcionals.

  • Lesions benignes de laringe i cordes vocals.

  • Paràlisis laringes.

  • Cordectomies.

  • Reeducació pre i post quirúrgica de lesions benignes de laringe o cordes vocals.

  • Disfonies infantils.

  • Afàsies i trastorns adquirits del llenguatge d’origen neurològic..

  • Disfàsies o trastorns específics del llenguatge en nens.

  • Retard del desenvolupament del llenguatge.

  • Disfàgies i alteracions adquirides de la deglució d’origen neurològic.

  • Deglució atípica o immadura.

  • Trastorns oro motors en els nens.

  • Disfuncions respiratòries: respiració oral.

  • Reeducació preventiva a la mal oclusió.

  • Reeducació pre i post tractament d’ortodòncia infantil i en l’adult.

  • Disfèmies o Quequeses. Tartamudeig.

  • Taquifèmies

  • Dificultats en la vocalització i el ritme de la parla.